LA PRESÓ DE DONES DE LES CORTS: APROFUNDIM EN LA HISTÒRIA PER REAFIRMAR-NOS
EN ELS NOSTRES OBJECTIUS
On ara s’emplaça el centre comercial
“El Corte Inglés Diagonal”, l’’any 1886, hi havia un asil per a “joves
esgarriades”, sota control religiós. Posteriorment, l’any 1936 va ser confiscat
per la Generalitat i va passar a ser un correccional general per a dones. En
aquells temps, la presó de dones de Les Corts, era considerada la primera presó
de dones amb unes condicions dignes per a les recluses.
Durant el primer període republicà i
bèl·lic, a la presó de Dones de Les Corts hi havia, majoritàriament, preses
polítiques del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i dones anarquistes de la CNT que es barrejaven
amb d'altres d'ideologia feixista afectes a la sublevació militar franquista o
vinculades a moviments catòlics antirrepublicans. Un cos especialitzat de
funcionàries tenia cura de la població reclusa.
La vida en aquella presó va iniciar
una nova etapa amb el fi de la guerra i l'entrada de les tropes franquistes a
Barcelona al gener de 1939. El nou règim va establir-hi la presó provincial de
dones sota la vigilància i administració de diverses ordes religioses
femenines. En un primer moment foren les anomenades Hijas de la Caridad de San
Vicente de Paul i més tard les Mercedarias les encarregades d'aquest
funció.
De 1939 fins a 1955 va ser la
“Prisión Provincial de Mujeres”, i s’hi tancaven aquelles dones que eren
considerades perdedores de la guerra
(obreres, prostitutes,...). A mitjans de 1939, ja hi havia unes dues mil
recluses tancades amb més de quaranta nens i nenes, i prop d’onze dones van
acabar sent afusellades al Camp de la Bota.
Aquest “correccional”, estava a
càrrec de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que adoctrinaven a
les dones per a convertir-les en bones mares i esposes.
L’any 1955 es va acabar tancant el
correccional i les 263 preses que hi havia aleshores, junt amb 19 nens i nenes,
van ser traslladades a la Presó Model d’homes situada al carrer Entença. Es va
iniciar aleshores l’oblit d’un lloc que ha de ser recuperat per a la memòria
històrica no només de la ciutat de Barcelona, sinó del barri de Les Corts, per
a la importància social, històrica i reivindicativa que comporta.
De les condicions infrahumanes de la
presó franquista de les Corts han deixat constància les preses polítiques que
ho van viure, com María Salvo, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Teresa
Hernández, Enriqueta Gallinat, Soledad Real, Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado o
Ángeles García-Madrid.
Actualment, només una trista placa
instal•lada molt recentment a un lateral dels grans magatzems –El Corte Inglés,
al carrer Joan Güell, cantonada amb Avda. Diagonal– pretén recordar
l’existència de l’antiga presó de Les Corts.
El 26 de novembre de 2009, s’anuncia
la descoberta d’una placa en record a la presó de dones de Les Corts dins dels
actes de commemoració del Dia Internacional de la No Violència contra les
Dones.
Feia temps que es demanava la
instal•lació d’una placa que senyalitzés degudament aquest espai de memòria,
tant des d’iniciatives particulars amb recolzaments socials
(l’anarcosindicalista Enriqueta Borrás, amb el suport del sindicat CGT, o
Llibertat Canela, filla de Francisca Conejero), com des de col•lectius com
l’Associació per la Cultura i la Memòria per Catalunya (ACMe), autora de
presodelescorts.org.
La notícia va ser rebuda amb alegria, però que va caure com una
galleda d’aigua freda al tenir coneixement del que deia la placa:
"En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell.
Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les
recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva
llibertat en aquest centre".
El text, obviava qualsevol
referència a l’empresonament de caràcter polític així com a la pròpia dictadura
franquista, responsable del manteniment de la presó provincial de dones de
Barcelona durant més de 16 anys, així com del major índex d’amuntegament de la
història amb quasi 10 milers de preses a mitjans de 1939.
La resposta al motiu d’aquest text
no va trigar en aparèixer, el text havia consensuat amb el propietari del mur
on es va instal•lar la placa –El Corte Inglés– que va preferir “no ferir
susceptibilitats” obviant així qualsevol referència a la dictadura de Franco.
Un poderós agent privat va
condicionar, així, un exercici de memòria pública institucional des de dalt,
que tampoc havia tingut en compte als diversos agents socials susceptibles de
participar en la iniciativa.
Hi van haver diverses crítiques per
part de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i altres, que van acabar amb
la discreta retirada de la iniciativa sense cap tipus d’explicació per art de
l’autoritat municipal.
Un any després (l’any 2010),
coincidint amb Festa Major del barri de Les Corts, el districte va tornar a
posar la mateixa placa per part de la regidora socialista Montserrat Sánchez.
El text, segueix sense fer referència a la dictadura franquista, està
col•locada a una alçada que en dificulta la lectura, i tampoc fa esment que
allà hi havia preses polítiques.
Text placa actual, penjada l’any
2010.:
Presó de dones de les Corts
“En aquest indret hi havia des de l'any 1886, l'Asil del Bon Consell. Fou
destinat el 1936 fins el 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les
recluses i també els seus fill i filles, que van ser privades de la seva llibertat
en aquell centre.
Octubre de 2010
Ajuntament de Barcelona
ENS REPETIM:Volem una
nova placa i ho farem denunciant l’ocultació de la memòria història i el foment
del consumisme. Perquè poden canviar els barrots pel consum, però la presó és
la mateixa!
RECUPEREM LA HISTÒRIA DE LES DONES OBLIDADES
RECUPEREM LA HISTÒRIA DE LES DONES OBLIDADES
________________________________________________________________________
Dones. Silenciades, amagades, torturades. Dones. Menyspreades, menystenides, infravalorades. Dones. Per analfabetes, improductives, inútils. Dones.
Consum. Necessitat, producció, capital. Consum. Alienació, repetició, obligació. Consum. L’Illa, Pedralbes Center, El CorteIngles. Consum.
I una placa.
“En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva llibertat en aquest centre“ I un director. Dimas Rodrigo Gimeno Álvarez. Un director que accepta la paraula llibertat però no el reconeixement de la repressió política. Un director falangista que va decidir per la memòria històrica.
Dones. Revolucionàries, polititzades, formades. Dones. Intel•lectuals, culturals, radicals. Dones. Activistes, feministes, cooperativistes. Dones empresonades per ser com eren i no pel que havien fet.
L’any 1936 s’erigia a Les Corts una presó de dones anomenada aleshores Correccional femení on abans hi havia hagut un asil per a “joves esgarriades”. Durant el primer període republicà i bèl•lic, a la presó de Dones de Les Corts hi havia, majoritàriament, preses polítiques del POUM i de la CNT que es barrejaven amb d'altres d'ideologia feixista afectes a la sublevació militar franquista o vinculades a moviments catòlics antirrepublicans. Al 1939, l’espai va esdevenir la Presó Provincial de Dones de Barcelona i va passar a mans de les ordes religioses femenines de les “Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul” i més tard a les “Mercedarias”.
De les condicions infrahumanes de la presó franquista de les Corts, tancada finalment al 1955, n'han deixat constància les preses polítiques que van tenir la desgràcia de conèixer-la, com María Salvo, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Teresa Hernández, Enriqueta Gallinat, Soledad Real, Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado o Ángeles García-Madrid.
Uns quants anys després, el centre comercial El Corte Inglés Diagonal construïa els seus ciments capitalistes i consumistes allà on tantes dones van ser silenciades i maltractades per motius polítiques. Construït per oblidar el passat, per acabar amb la història.
Complicitat institucional per ajudar a passar pàgina. Tota història on es vessa sang injustament provoca vergonya. I allò que provoca vergonya s’ignora, s’amaga i s’obvia. Es tapa. Amb una placa per acontentar als col•lectius d’ex-presos polítics. “En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva llibertat en aquest centre“.
Nosaltres diem NO. No volem més dones silenciades, amagades, torturades. No volem més dones menyspreades, menystenides, infravalorades. No volem més dones tractades d’analfabetes, improductives i inútils. Més dones mares per normativa i que el que faci pena siguin les criatures.
Volem reivindicar el reconeixement d’un passat per a construir un futur on les dones s’empoderin, revolucionin, radicalitzin i es formin. Volem culturalitzar-nos, polititzar-nos, activar-nos.
Volem conèixer i que es conegui el passat del nostre barri. Perquè ell és el que ens dóna la base per decidir com i cap a on avançar. Per aquelles que ja no hi són. Per les nostres àvies.
La Presó Provincial de Dones de Barcelona situada a Les Corts i el que allà va passar es mereix un reconeixement més digne que el proposat i aprovat per falangistes i districte.
Iniciem així una campanya de reconeixement, reivindicació i pressió. Volem una nova placa. Una placa contingut de la qual el decideixin les veïnes. Actes, xerrades, cine-fòrum, accions i pressió institucional. Arran Les Corts amb la col•laboració de la CASC, la CUP Les Corts, Ca La Dona, Dones del 36 i Dona i Presó donem el tret de sortida a la campanya: RECUPEREM LA HISTÒRIA DE LES DONES OBLIDADES
Poden canviar els barrots pel consum, però la presó és la mateixa!
El consumisme acabarà amb la memòria històrica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada